S'apropen les vacances!!! em comprometo a escriure més quan torni!!!
Aquest mes de juliol he estat molt enfeinada.... i m'ha costat posar-me davant de l'ordinador i escriure una miqueta... serà doncs un repte intentar escriure més sovint a la tornada!
31 de juliol del 2007
6 de juliol del 2007
recordant Menorca...
Una vegada ja fa uns anyets, una colla d'estudiants de 5è. curs d'Administratiu, varem organitzar el nostre viatge del segle! sí! Sense professors....
Dels 40 que erem de colla varem tenir un convidat (el cosí d'un de la classe, concretament el Sagués), aquest convidat que ja tenia món (crec jo...) va resultar ser un noi super obert, que amb la seva guitarra inventava noves lletres per a velles cançons..... Des de les habitacions del l'Hotel "Los Delfines" feiem uns divertits jocs de camp, asseugts a terra, recordant el dia que haviem viscut, que si haviem anat a Maó, que si descobririem una cala l'endemà... etc.... Era Sant Joan i Menorca estava esplèndida.
Aquest jove de la guitarra era en Jaume Esquius.... que ahir es va morir.
Com es pot oblidar?
Hi han experiències a la vida que les recordes per sempre més i la veritat quan es barregen una sèrie de cirucumstàncies, joventut, descobriment, atreviment, rebeldia i encara que no s'hagués creuat mai més per les notres vides, la seva pèrdua em provoca tristor...
Dels 40 que erem de colla varem tenir un convidat (el cosí d'un de la classe, concretament el Sagués), aquest convidat que ja tenia món (crec jo...) va resultar ser un noi super obert, que amb la seva guitarra inventava noves lletres per a velles cançons..... Des de les habitacions del l'Hotel "Los Delfines" feiem uns divertits jocs de camp, asseugts a terra, recordant el dia que haviem viscut, que si haviem anat a Maó, que si descobririem una cala l'endemà... etc.... Era Sant Joan i Menorca estava esplèndida.
Aquest jove de la guitarra era en Jaume Esquius.... que ahir es va morir.
Com es pot oblidar?
Hi han experiències a la vida que les recordes per sempre més i la veritat quan es barregen una sèrie de cirucumstàncies, joventut, descobriment, atreviment, rebeldia i encara que no s'hagués creuat mai més per les notres vides, la seva pèrdua em provoca tristor...
20 de juny del 2007
un tomb per Barcelona....
És un dimarts del mes de juny i agafo el tren.... m'en vaig a Barcelona a passejar... que fort! amb la quantitat de coses que s'hi poden arribar a fer en una ciutat tant gran i acitva, però no, per què no... només passejar.
El millor de tot és la sensació, sí la sensació viscuda, el saber que la immensa majoria estan complint el seu horari laboral, i jo, bé, jo i la meva amiga voladora estem passejant per Barcelona. Pot semblar simple, i què?
És una acte fàcil, deixar-nos portar pels carrers, les places, la gent.... descobrir que és agradable caminar, parar-te i badar....
I de cop descobreixes la màgia d'aquesta ciutat. És quotidiana, propera, però alhora plena de gent curiosa que ve d'altres llocs per descobrir-la. Barcelona!
El millor de tot és la sensació, sí la sensació viscuda, el saber que la immensa majoria estan complint el seu horari laboral, i jo, bé, jo i la meva amiga voladora estem passejant per Barcelona. Pot semblar simple, i què?
És una acte fàcil, deixar-nos portar pels carrers, les places, la gent.... descobrir que és agradable caminar, parar-te i badar....
I de cop descobreixes la màgia d'aquesta ciutat. És quotidiana, propera, però alhora plena de gent curiosa que ve d'altres llocs per descobrir-la. Barcelona!
10 de maig del 2007
deprés del parèntesis....
Bé, he estat uns dies sense escriure, per diferents motius... el més important és que no he tingut gaire temps.... sí, potser sona a excusa però... bé no m'he d'excusar....
Com es possible que tinguem el cap tant buit a vegades.... m'explico.... anem tot el dia atrafegats, amunt i avall, corro per arribar a la feina puntual... m'organtizo per què em surti un dinar equilibrat (cada dia!!!).... entre altres coses que no cal enumerar ara, però llavors penso..... m'aturo.... i no tinc res al cap!!! i m'espanto! com pot ser! Déu meu! totes les inquietuds que sento moltes vegades no les trobo, no les puc expresar! ni escriure!!! i no m'agrada!
Al final m'he convertit en un autòmata! quin horror.... ho hauré de solucionar.... per que no es pot tenir el cap buit!!!
Però, no és tant greu... creieu-me... encara em puc salvar! Ja us matindré informats!
Ara, com podeu deduir, he de tornar a la feina!!! uf, que faig tard!
Com es possible que tinguem el cap tant buit a vegades.... m'explico.... anem tot el dia atrafegats, amunt i avall, corro per arribar a la feina puntual... m'organtizo per què em surti un dinar equilibrat (cada dia!!!).... entre altres coses que no cal enumerar ara, però llavors penso..... m'aturo.... i no tinc res al cap!!! i m'espanto! com pot ser! Déu meu! totes les inquietuds que sento moltes vegades no les trobo, no les puc expresar! ni escriure!!! i no m'agrada!
Al final m'he convertit en un autòmata! quin horror.... ho hauré de solucionar.... per que no es pot tenir el cap buit!!!
Però, no és tant greu... creieu-me... encara em puc salvar! Ja us matindré informats!
Ara, com podeu deduir, he de tornar a la feina!!! uf, que faig tard!
18 d’abril del 2007
s'acosta el 35....
Ara que ja queden pocs dies... m'he proposat (i ho aconseguiré) d'alegrar-me cada any quan s'acosti el 23 d'abril.... per tant, cumplir un any més ha de ser un motiu d'alegria!!! i no pas un motiu de tristor....
Ei! que estem vius i ho podem explicar! això és el que compte.... que carai!
Crec que tenim tota una vida per aprendre, i amb això vull dir que s'ha de ser humil i acceptar que mai se sap prou.... i per tant aprendre a aprendre ha de ser una constant.... no siguem orgullosos i endavant!!!
Així doncs em felicito a mi mateixa, i per molts anys pugui obrir el ulls cada dia i descobrir tot el què em falta!!!
Ei! que estem vius i ho podem explicar! això és el que compte.... que carai!
Crec que tenim tota una vida per aprendre, i amb això vull dir que s'ha de ser humil i acceptar que mai se sap prou.... i per tant aprendre a aprendre ha de ser una constant.... no siguem orgullosos i endavant!!!
Així doncs em felicito a mi mateixa, i per molts anys pugui obrir el ulls cada dia i descobrir tot el què em falta!!!
14 d’abril del 2007
ara que plou.....
és un bon moment... quan plou, de disfrutar de l'encant d'aquests dies..... que encara que siguin grisos i semblin tristos, em serveixen per relaxar-me....
I... badar.... sí, sí! badar per la finestra... oh! i veure com transcorre tot... encara que per alguns els semblarà un pèrdua de temps, també crec que és saludable! i si no, qui ho probi ja m'ho dirà!
I... badar.... sí, sí! badar per la finestra... oh! i veure com transcorre tot... encara que per alguns els semblarà un pèrdua de temps, també crec que és saludable! i si no, qui ho probi ja m'ho dirà!
12 d’abril del 2007
he descobert el Ioga!!!
si... he descobert el Ioga des de fa un parell de mesos! i la veritat, qui es pensi que és una tècnica per relaxar-se i s'ha acabat que no s'ho cregui pas! us ho asseguro! realment és beneficiós per la ment i pel cos.... treballes tots els muscles i de veritat! (qui m'ho havia de dir que tindria agulletes després d'una sessió de Ioga!!)
Us ho recomano de totes totes! ah! però també aprens a relaxar-te, a concentrar-te... cosa que amb l'estrés d'avui en dia, és d'agraïr!
Us ho recomano de totes totes! ah! però també aprens a relaxar-te, a concentrar-te... cosa que amb l'estrés d'avui en dia, és d'agraïr!
10 d’abril del 2007
faig us de la meva llibertat d'expressió, i en català!
És dimarts 10 d'abril, acabo de sentir en un mitjà de comunicació un resum del documental que ahir va emetre TeleMadrid..... estic esgarrifada!!!!!!!!!!!!!! no sé si sabeu de quin tema parlaven: del domini exclusiu del Català a Catalunya i de la marginalitat del castellà. Oh! Déu meu, que potser acaben de sortir d'una hivernació de 20 i tants anys aquesta gent? que jo recordi no és una imposició que ens hem creat nosaltres mateixos des de fa pocs mesos... jo tinc 34 anys i recordo tota la meva vida quotidiana en català!!!
Qui està darrera de tot això, d'aquesta perfecta campanya publicitaria que s'està portant a terme des fora de Catalunya i en contra del català i de la nostra identitat??? qui m'ho pot respondre?
Estic molt indignada, per què jo mateixa em sento totalment catalana, però respecto a tothom, tant com a mi m'agradaria que em respectessin!!!
Faré un esforç i intentaré entendre.... per què?
Qui està darrera de tot això, d'aquesta perfecta campanya publicitaria que s'està portant a terme des fora de Catalunya i en contra del català i de la nostra identitat??? qui m'ho pot respondre?
Estic molt indignada, per què jo mateixa em sento totalment catalana, però respecto a tothom, tant com a mi m'agradaria que em respectessin!!!
Faré un esforç i intentaré entendre.... per què?
i després de les mini-vacances què!!!
Nota important: em vaig oblidar la màquina de fotos!!! i no he pogut immortalitzar les meves passejades amb raquetes de neu, i l'excursió amb trineus i haskis pels boscos nevats de Grau Roig, a Andorra!
Així doncs tinc l'excusa perfecta per tornar-hi (això si sense oblidarme de la camera fotogràfica!)
..... i ja he fet el treball de canviar el xip i incorporar-me a le feina..... quin remei!!!
Així doncs tinc l'excusa perfecta per tornar-hi (això si sense oblidarme de la camera fotogràfica!)
..... i ja he fet el treball de canviar el xip i incorporar-me a le feina..... quin remei!!!
4 d’abril del 2007
Per començar ....
Hola sóc la Carme i estic una mica cansada(avui comencen les festes de Setmana Santa!) i arribo de trebllar!!. Avui el meu marit m'ha ajudat a l'hora de crear el blog.Estic contenta.
Demà festa!!!
Demà més
Demà festa!!!
Demà més
Subscriure's a:
Missatges (Atom)