És un dimarts del mes de juny i agafo el tren.... m'en vaig a Barcelona a passejar... que fort! amb la quantitat de coses que s'hi poden arribar a fer en una ciutat tant gran i acitva, però no, per què no... només passejar.
El millor de tot és la sensació, sí la sensació viscuda, el saber que la immensa majoria estan complint el seu horari laboral, i jo, bé, jo i la meva amiga voladora estem passejant per Barcelona. Pot semblar simple, i què?
És una acte fàcil, deixar-nos portar pels carrers, les places, la gent.... descobrir que és agradable caminar, parar-te i badar....
I de cop descobreixes la màgia d'aquesta ciutat. És quotidiana, propera, però alhora plena de gent curiosa que ve d'altres llocs per descobrir-la. Barcelona!
