10 de maig del 2007

deprés del parèntesis....

Bé, he estat uns dies sense escriure, per diferents motius... el més important és que no he tingut gaire temps.... sí, potser sona a excusa però... bé no m'he d'excusar....
Com es possible que tinguem el cap tant buit a vegades.... m'explico.... anem tot el dia atrafegats, amunt i avall, corro per arribar a la feina puntual... m'organtizo per què em surti un dinar equilibrat (cada dia!!!).... entre altres coses que no cal enumerar ara, però llavors penso..... m'aturo.... i no tinc res al cap!!! i m'espanto! com pot ser! Déu meu! totes les inquietuds que sento moltes vegades no les trobo, no les puc expresar! ni escriure!!! i no m'agrada!
Al final m'he convertit en un autòmata! quin horror.... ho hauré de solucionar.... per que no es pot tenir el cap buit!!!
Però, no és tant greu... creieu-me... encara em puc salvar! Ja us matindré informats!
Ara, com podeu deduir, he de tornar a la feina!!! uf, que faig tard!

1 comentari:

Anònim ha dit...

FES UN PASTÍS I SIGUES FELIÇ!

ui.... d'això se'n diu rutina!!!

stress, córrer, monotonia, pressa, ...

hi ha gent que ho agafa com una forma de vida... no és ningú si no té sempre el cap ocupat i pot dir que no té temps per res...

doncs a mi aquesta gent em fa pena! i quan diuen que el fet de relaxar-se no va amb ells... que els hi produeix un efecte contrari...

ATURA'T relaxat't, pensa, reflexiona, ... estàs en pau emb tu? estàs bé amb tu mateixa? fas el què realment vols fer?

La vida no es tracta de passar-la corrents, s'ha de gaudir! has de fer una petita cosa... i sentir-te la persona més feliç del món!

"Mientras un homre no tiene la cabeza cortada, nada está completamente perdido en él".
Provervio anamita

Ester.