Una vegada ja fa uns anyets, una colla d'estudiants de 5è. curs d'Administratiu, varem organitzar el nostre viatge del segle! sí! Sense professors....
Dels 40 que erem de colla varem tenir un convidat (el cosí d'un de la classe, concretament el Sagués), aquest convidat que ja tenia món (crec jo...) va resultar ser un noi super obert, que amb la seva guitarra inventava noves lletres per a velles cançons..... Des de les habitacions del l'Hotel "Los Delfines" feiem uns divertits jocs de camp, asseugts a terra, recordant el dia que haviem viscut, que si haviem anat a Maó, que si descobririem una cala l'endemà... etc.... Era Sant Joan i Menorca estava esplèndida.
Aquest jove de la guitarra era en Jaume Esquius.... que ahir es va morir.
Com es pot oblidar?
Hi han experiències a la vida que les recordes per sempre més i la veritat quan es barregen una sèrie de cirucumstàncies, joventut, descobriment, atreviment, rebeldia i encara que no s'hagués creuat mai més per les notres vides, la seva pèrdua em provoca tristor...
2 comentaris:
Hooooola guapa!!!!!
He vist el teu article reproduït al blog que acaben de muntar els germans del Jaume (jaumesquius.blogspot.com), i m'ha teletransportat 15 anys... o 15 dies. Vaig tornar a Ciutadella fa un parell de setmanes, més que res per acostarme al meu cosí, quedar tant en pau com ell va quedar amb la vida, i poder finalment realitzar la tornada que feia anys que teníem al cap.
Per a nosaltres dos aquelles també van ser unas vacances inoblidables. Màgiques. Heu de pensar que els tres o quatre sant joans següents a Ciutadella el Jaume i jo muntàvem el pollo d'aquelles festes (excepte el número final del cotxe de Suncar) allà on fóssim (Súria, la platja, de colònies, etc). Amb la nostre pomada, els nostres acords del jaleo, i els els esturats companys fent de cavalls mentre nosaltres els encabritàvem pel pit per ficar-nos-hi a sota. Com et deia, màgic tot plegat.
A nosaltres ens va marcar Ciutadella, i m'encanta que a vosaltres també us quedés aquesta emprenta del Jaume, sens dubte l'ésser més irrepetible de quants ens creuarem a la vida. Ha esta un privilegi.
Un petonàs, preciosa. Ja parlarem.
a aquestes alçades ja hauràs endevinat (perquè podràs ser baixeta, però també llarga com tú sola) que kantinu és a Súria el que era Sagués a Navàs, oi?
Publica un comentari a l'entrada