22 d’octubre del 2009

Les arrels


Quina imatge més explícita.... les arrels, que s'aferren a la terra....
Tothom s'aferra a les seves arrels. Un és d'aquí, l'altre és d'allà, però les arrels per molt arrelades que estiguin sempre ens les emportem a tot arreu on anem!

4 comentaris:

Anònim ha dit...

És teva la foto? on és?
Quan t'envàs del lloc d'on vens, t'adones de l'existència d'unes arrels...

ECG - Artés, Manresa, d'on som? de la terra, del Món.

Nosaltres passem i els arbres observen el nostre camí.

car ha dit...

vaja amb la teva inspiració!!!
"nosaltres passem i els arbres observen el nostre camí", pell de gallina m'has fet posar!!

Anònim ha dit...

Ja he descobert que la foto és de Rupià i que la vas fer tu...
Impressionant... això també inspira "slow movement".
Gràcies per la pell de gallina, diu molt de les teves sensacions.
ECG

Anònim ha dit...

No tothom té aquesta certesa ni sent arrelat, per tant, crec que és un privilegi poder sentir-ho. Jo sóc un exemple d'això... però per primer cop a la meva vida sento ganes d'arrelar-me i penso que he trobat el lloc. Així que les "arrels" no depenen d'on neixes, sinó d'on vols viure i del que vius pel camí...almenys al meu cas. Lola