18 de setembre del 2008

que difícil dir-te adéu Yamila....


Que difícil dir-te adéu , quan saps que no serà a reveure... per que aquest adéu és per sempre.
Després de compartir la música i la dansa, que per a mi és una de les màgies d''aquest món, no puc sentir res més que tristesa. "Per què els camins imprevisibles de la dansa no sabem on ens portaran...."(http://www.yamila-tul.com/)

1 comentari:

Unknown ha dit...

Precís i concís. No puc dir res més. A vegades no calen més paraules per di moltes coses. Els sentiments són així. Jo també la trobaré a faltar.... però és que encara no m'ho puc creure. Perquè? Pq. la dansa que ens va ensenyar sempre estarà amb nosaltres. Això ja no ho perdrem mai! Ens va ensenyar moltes coses... més de les que som concients... era una persona 'especial'... i avui per primer cop... finalment m'han saltat les llàgrimes. Uf!
Ester.