filosofem.....

"Quan quelcom s'acaba, cal tornar a començar.
Però costa molt, molt. Costa tant que prefereixes quedar-te estàtic, immòbil i esperar que algú et vingui a rescatar. Postser hi ha algú realment que estigui disposat a fer-ho? Tothom va a la seva, no hi ha temps, ni temps per escoltar, ni temps per ajudar.... uf! cadascú ja té els seus problemes!
I començo a pensar.... potser no costi tant tornar a començar, només cal ser fort, valent i pacient."

que difícil dir-te adéu Yamila....

Que difícil dir-te adéu , quan saps que no serà a reveure... per que aquest adéu és per sempre.

Després de compartir la música i la dansa, que per a mi és una de les màgies d''aquest món, no puc sentir res més que tristesa. "Per què els camins imprevisibles de la dansa no sabem on ens portaran...."(http://www.yamila-tul.com/)

Silenci....

Imatge de silenci.....

interrogant, interrogant, interrogant.... ???

És fàcil preguntar.... però és senzill respondre? A propòsit del títol de l'últim llibre de Jorge Bucay ("qui sóc? on vaig? amb qui?")

Uf! uf! uf! només de llegir-ne el títol ja m'aturo a pensar.... realment es poden respondre les tres preguntes amb tres respostes? potser si.... o potser no....
És un bon exercici per descobrir-se a un mateix... Qui sóc? aquesta sembla fàcil... però vull ser realment qui sóc, o sóc qui vol algú altre? Ja comencem.... potser és més complicada del què semblava! On vaig? ai! ara sí! vaig realment on vull? on m'interessa? o on em portem? Déu meu! això es complica! Amb qui? Home aquesta és fàcil! Amb les persones que estimes, amb les persones que t'estimen i amb les persones que la vida et posa a davant per descobrir-ne els seus interrogants! Bé potser no és tant fàcil de respondre....
T'atreveixes? pregunta't...

Tant sols l'atreviment de fer-nos aquestes preguntes ja és un gran pas, potser llavors de mica en mica les anirem responen... Endavant!

dedicades als meus pares!

Que la força i l'energia dels colors de la TERRA ens ajudin a superar totes les pedres que trobem en el camí!!!!

Camp proper a Sant Fruitós de Bages (al costat de Torroella de Baix)

36 roses

No les he contat però segur que n'hi ha 36!!!!!!!!!!!!!!!

una nit amb la Mouskouri....

Ahir, al Palau de la Música de Barcelona, vaig transportar-me en el temps...

La veu de la Nana Mouskouri és especial, dolça tendra, amb sensibilitat.... l'últim concert de la Mouskouri va ser únic

quan s'acaba el dia...

Quan s'acaba el dia, i misteriosament.... de cop apareix una bola de foc, plena d'energia i potència .... però alerta que és tan fugaç que en un obrir i tancar d'ulls comença a desaparèixer! i de cop: La foscor!

carro de colors

He triat aquest carro ple de fruites i de colors per què simbolitza la pròxima arribada de la primavera! que per cert m'encanta i m'omple d'energia!!!!

sento no poder tenir temps per escriure...

em fa ràbia! no tinc gens de temps per posar-me davant la pantalla i poder escriure... n'estic segura que un dels factors és el temps, per què és ben cert que m'en falta, però ara em pregunto: potser serè també que no tinc res a dir? Ostres!!! ostres! espero que no!!!!!!